Aquest matí hem anat amb la Gise a fer el Matagalls (1.698 m. ) des de l'ermita de Sant Marçal ( 1.093 m). Per allà passa el Gr 5.2 que s'enfila, passant enmig d'una fageda, cap al cim.
Hem començat a caminar prou d'hora, cap a les 8, quan el sol encara no era gaire alt. De fet, el primer tram, que encara ens tocava el sol, perquè un cop entres a la fageda aquest només es veu d'esquitllada, la nostra ombra allargada ens assenyalava el camí.
Hem començat entremig d'arbustos i flors, entre ells l'escabiosa, la ginesta i alguna margarida, plenes de papallones que al nostre pas alçaven al vol molestes per la interrupció del seu àpat, però pocs metres després ja hem entrat a la fageda. Un bosc espectacular d'altes fagedes. Algunes rectes com llances apuntant al cel, d'altres, amb formes capricioses i tortuoses, i tot plegat amb un sotabosc inexistent, només una catifa de fulles mortes que esmorteïen el nostre pas.
Com un parèntesis al bosc de fageda, gairebé al final d'aquest camí, al coll Pregon, una clariana gran. Un prat preciós on al mig, un monument a Pau Casals marca una cruïlla de camins, cap al cim, a la font, a Sant Marçal o bé Viladrau. Diferents rutes totes elles sortint del prat.
Un cop creuat aquest, hem entrat de nou a la fageda. Hem seguit pujant fins que l'hem deixat enrere i hem arribat al capdamunt, on un corriol pedregós s'obria pas entre arbustos baixos ja fins al cim.
A dalt hi havia una munió de gent. Es veu que avui celebraven l'aplec del Matagalls i és clar, tot de gent dels pobles del voltant han pujat a celebrar-ho. Nosaltres hem buscat un lloc un xic allunyat per veure les vistes i gaudir de la calma. Quan hem passat de nou pel cim, hem vist que feien una missa allà dalt. La taula d'orientació els servia d'altar, que es veu que t'agradi o no, si vols fer-te fotos al cim o mirar els encontorns en silenci, has d'esperar-te i oir missa. Vaja, com aquells que amb el radiocasset pugen a un cim i volen compartir els seus gustos musicals amb tu, t'agradi o no. Per tant, i com que no ens volíem esperar, ens hem allunyat d'aquells cantaires cames ajudeu-me i hem desfet camí cap a Sant Marçal.
Tot baixant ens hem aturat a uns faigs que havíem vist ja de pujada. Uns faigs enormes i preciosos, i ens hi hem enfilat. Hem fet com quan érem xics, acceptant el convit d'aquests arbres majestuosos que amb branques fermes i robustes conviden a abraçar-les mentre t'hi enfiles i els hem coronat. Quin plaer pujar uns metres i deixar les cames penjant a banda i banda d'unes branques fermes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada