dimarts, 13 d’agost del 2019

Arribar a Marràqueix


Arribar a Marràqueix al matí l'endemà de la festa del xai és garantia de trobar totes les botigues tancades, tot i que a mesura que les hores han anat avançant, els carrers s'han anat omplint i els paradistes obrint.
La impressió és que és una ciutat de colors terrossos, on la calor t'obliga a buscar ombres i amagar-te. Les olors que es flairen, es barregen, dolces olors de pastisseria ensucrada amb espècies arreu i de tant en tant, de deixalles al carrer que et fan arrufar el nas.
Aquí la gent a tothora et diu coses. Ofertes, dreceres o indrets bonics, però la majoria són un reclam per portar-te a alguna parada i piques, en algun o altre.



Les ampolles d'aigua, amb aquesta calorada, duren poc, que combinades amb el te ensucrat amb menta ajuden a fer el dia més passador.
Per dinar, he menjat el plat típic, encara que crec que arreu els plats són típics o això et diuen. Un plat de xai amb verdures i un afegitó de cous cous. Ben bo per cert, i amb descans merescut.
En acabar com ànimes amb pena a les hores de sol els turistes cerquem cafès on arrecerar-nos, per passades les hores més fortes de calor, sortir de nou a voltar.



L'indret amb més vida és la plaça Jemaâ El Fna. Micos, serps, venedors de sucs, quincalla i de tot el que puguis pensar. De fons, quan el dia s'apaga, es comencen a sentir els càntics des dels minarets, barrejant-se uns amb altres fent un batibull sonor ben peculiar.
A la nit, la plaça serà la visita obligada, a menjar en alguna terrassa gaudint de les vistes. Això si, amb aigua o un suc de fruita, que la cervesa és escassa.