dijous, 15 d’agost del 2019

Ait Ben Haddou i Dadés


Quan tens poc temps, has d'escollir i aquest any, per poder veure dos indrets llunyans que tenia en ment, he preferit afegir-me amb un grup que dependre del transport públic i més aquí que les hores passen ràpid.
A les vuit, amb una colla, hem marxat cap a Ait Ben Haddou. Per arribar-hi hem creuat l'Atles, passant per un coll de 2.260 m.
L'entorn de Marràqueix és bastant pelat tot i que la proximitat del riu fa que es vegi verd. De fet tot el camí anàvem veient verd, però només calia aixecar un xic el cap, per veure els voltants pelats.



A mesura que ens hem anat enfilant, el verd ha anat desapareixent i primer el negre de pissarres i després el roig d'argiles ho ha dominat tot.
A Ait Ben Haddou només la ciutat tenia vegetació, mentre els voltants eren turons pelats. La ciutat antiga està feta d'argila i la seva espectacularitar, ha servit perquè s'hi rodessin vàries pel.lícules.



Quan hem deixat el poble ja hem entrat de ple a zona desèrtica i només petites poblacions, ran d'un curs de riu sec, tenien un poc de vegetació.
Hem anat cap a Dadés i aquí, les tonalitats ja han esdevingut totalment vermelloses, talment com un paisatge marcià. Ens hem aturat per veure unes formacions rocoses molt curioses.
Avui fem nit a prop de Dadés i demà al desert del Sàhara.