El Pedraforca l'he fet amb vent i sol. Plovent i llampegant. Bé, de fet els llampecs em van enganxar a dalt i amb el cul ben apretat vaig baixar corrent. Més ràpid que mai. També amb neu, pel verdet i per la tartera. Un cop esquiant, l'altre només amb grampons. Des de Gósol i Saldes. Amb algun amic, amb colla o bé amb sortides del centre excursionista, de Castellar o Calders. Anant a un Pollegó o a l'altre i encara que l'he fet molts cops, és un cim que no em canso de repetir.
Quan hi vas, abans de Maçaners, en aquell revolt que tothom recorda i que sorprèn als que hi van per primer cop, al davant, el Pedraforca et saluda i és preciós. Màgic. Un reclam. Ja veus la tartera, el verdet... tot el recorregut s'obre davant teu.
Ahir hi vaig anar de nou. Altre cop pel Verdet. Amb un sol ben lluent i un xic de vent. De nou em va passar com sempre. La pujada fins al Verdet més feixuga. Suant pel desnivell, però un cop a peu de grimpada, tot canvia. El cor s'eixample i a gaudir de la pujada. Mans i peus. Anar fent. Es puja molt bé. És divertit i encara que la pedra està un xic desgastada pel pas de gent, no té dificultat.
Al cim, com sempre, una munió de gent. Gent d'arreu. Si escoltaves podies sentir parlars variats. De Lleida, Cornellà, Alemanya... Tothom captivat per aquest cim. Grans i xics. Satisfets d'haver-lo assolit.
Un cop coronat a fer la baixada. I sí, ho reconec. No segueixo mai el camí. També us diré que el pas constant per aquest, ha fet que esdevingui molt relliscós i veus la gent patint. Molts potser perquè no estan avesats a fer excursions, però cal reconèixer que és relliscós.
A mi m'agrada més fer una diagonal i cercar la tartera. Al primer revolt ja deixo el camí i sense canviar de vessant, ja encaro la baixada.
Ahir, des de dalt de tot, gairebé, fins a on s'acaba la baixada i es pren el corriol que planer porta a refugi, una tartera contínua, fent-la de cap a cap, amb pedra ideal per fer el cabirol. I, i tant que el vaig fer! Vaig gaudir moltíssim. Saltironejant amb un somriure instal·lat a la cara.
I és clar, amb la pujada grimpant i la baixada per la tartera, com no puc pensar a tornar-hi un altre dia? És un cim ben divertit i segur que aviat hi tornaré.
1 comentari:
Tinc un gran record d'aquesta excursió, variada i exigent, però també assequible. El pitjor, la baixada per la tartera de després, que se'ns va fer llarga. Però recordo que em va agradar molt com a excursió.
Publica un comentari a l'entrada