dilluns, 22 de juliol del 2019

Cap a Leucata

Just avui hem marxat. Res, uns dies. Per França, tot i que per ser exactes la Catalunya Nord i Occitània. Els nens i jo. És curiós el poder balsàmic que té el mar. Ens hem aturat a Leucata i abans d'aturar-nos, tot era cansament, però un cop al mar, ambdós ben feliços. I el millor. Jugant plegats, perquè quan hi ha altres nens potser no es troben, però sols, a la força es busquen i ho gaudeixen.


Dormirem arran de mar. De fet han preferit això per demà llevar-nos i poder fer un bany sols a voltar pel poble i fer un gelat al vespre, tot i que potser, a la nit, també fem un bany.
Després, demà, un cop banyats anirem a Carcasona, a veure si s'assembla al joc que tant ens agrada.