dissabte, 13 d’abril del 2019

Creant vincles amb el nord

Divendres vàrem tornar de Prada, de la Catalunya Nord. Durant tres dies, amb els infants de l'escola, hem estat a Prada. Hi vàrem arribar dimecres al migdia i després de dinar plegats amb els infants de la Bressola, vàrem anar a fer un taller de rugbi a l'estadi de la JOP. Un taller molt divertit, on amb jocs molt senzills, infants de Mura i Monistrol, totalment desconeixedors d'aquest esport, varen poder aprendre quatre nocions de manera molt amena de la mà dels catalans del nord.
Després, cap a les cinc, començava el veritable intercanvi. Els nens i nenes marxaven cap a casa dels companys de Prada per viure en família. Per parelles, aquests eren acollits pels nins i nines de la Bressola i d'aquesta manera vivien una altra realitat. De fet, fa uns mesos, varen venir els bressolaires aquí on foren acollits per les nostres famílies i tinc clar que la riquesa d'aquesta activitat rau aquí i és enorme. Vital.
Primer perquè descobreixen una altra realitat. Una altra manera de viure la vida i de veure-la. Després perquè aprenen a esdevenir autònoms, a relacionar-se directament en un altre entorn, en alguns casos un entorn on la llengua no és, necessàriament, comuna amb tots els membres de la família i de l'altra, perquè fan un gran treball personal enfrontant-se a una situació nova i desconeguda que els obliga a usar totes les eines que tenen al seu abast, i que representa que des de l'escola es potencien, per a poder moure's per una nova realitat i adaptar-se a aquesta. Ja no parlo tampoc de la descoberta d'un bocí de país que tenim allà oblidat, que certament també s'esdevé.
L'endemà vàrem anar a visitar Perpinyà i encara que crec que aquesta no és la part més interessant d'un intercanvi, voltar per la capital m'encanta. És una ciutat amb encant, plena de racons preciosos i de contrasts interessants. I el darrer dia ens vàrem dedicar a jugar. Jugar i jugar. Passar estones amb els companys del nord, tot deixant que els infants es relacionessin de la millor manera possible, amb el joc. Deixant temps perquè es coneguessin, riguessin, xerressin... Vaja, perquè establissin uns vincles que només es fan amb el contacte i amb temps i potser, a la llarga, veuran amb afecte aquell tros de terra i aquella bonica i afable gent del nord del nostre país. Els germans del nord.