Pic de la Serrera ( 2.913 m. ) per Ransol

Aquest matí hem sortit ben d'hora de Manresa. De fet hem quedat a les sis amb el Josep, el Xavi i la Vera. hem carregat tot el material en un cotxe i hem enfilat cap a Andorra.
Hem anat en cotxe fins al capdamunt de la vall de Ransol i quan ens hem trobat la carretera tallada per la neu, hem aparcat el cotxe, a uns 1.700 metres d'alçada.
Hem començat a caminar cap a les nou i el sol ja escalfava. Primer per la carretera, amb trams amb neu i trams pelats, portant els esquís a l'esquena, però al final de la carretera, uns dos-cents metres més amunt, ja ens hem calçat els esquís. Encara hi ha força neu, tot i que ara ja comença a ser necessari anar a cercar-la, perquè segons quina cara de la muntanya, comença a estar pelada.

Pel torrent hem anat pujant fins als llacs de Ransol. Abans d'aquests podíem triar per on pujar, si per una pala dreta i no massa ample o un parell de pales més curtes i estretes però potser menys dretes. Ens hem decidit per la segona opció, més que res perquè era el track que teníem. Des de dalt dels llacs, davant nostre ja es veia l'objectiu, el pic de la Serrera ( 2.913 m. ).
Hi ha diferents variants per pujar-hi, però ens ha semblat que la més interessant, tot pensant en la baixada de després, pujar cap al coll de la Mina i després crestejar fins al cim.
La pala fins al coll era força dreta i la part de dalt s'estrenyia, però la neu estava molt bé i hem pujat sense complicacions. Al coll hem deixat els esquís i hem començat a crestejar fins al cim. Era més llarg del que ens pensàvem, però ben divertit. Pocs trams de cresta de blocs, algun de neu i altres de corriol fins a arribar a la darrera pala que puja al cim. Una pala dreta però amb molt bona neu.
El capdamunt és allargat, fa una petita cresta que s'allarga fins a arribar al punt més alt, el cim.
De tornada hem desfet el camí fins al coll, on ens hem calçat els esquís.

La baixada ha estat força bé, neu primavera però amb força continuïtat. Si per pujar hem trigat més de dues hores, per baixar no ha arribat a hora i mitja.
Ha estat una sortida molt divertida, malgrat l'encostipat que arrossego i que de tant en tant em feia aturar per algun atac de tos. Comptat i debatut ens han sortit uns 1.157 m. de desnivell.

Per veure més fotos, cliqueu aquí.