L'altre dia va ser un dia ben rodó. Primer de tot perquè el viatge el vàrem fer amb transport públic, fent servir tren i metro. Una bona experiència per a tots. Descobrir els mitjans de transport d'aquesta manera, havent abans cercat el recorregut i sent responsables del viatge, va fer que aquest fos més interessant.
D'altra banda es van donar força situacions curioses. Algunes pels infants, que descobrien els mitjans i gent que a poble no solen trobar, i de l'altra, a nivell personal, per exemple a Barcelona, al tren, xerrant una estona amb un vigilant, aquest em va demanar si era d'allà, perquè tenia un accent estrany. Li vaig aclarir que parlava en català i somrigué. I encara hi ha qui diu que el castellà està perseguit a Catalunya...
Un cop a l'ONG, vam poder veure la feina que fan i crec que la visió d'aquesta tasca de voluntaris, veient la gent que hi anava i alhora veient els recursos que tenien, els va fer adonar d'una realitat que sovint només veuen d'esquitllada i que potser, per voler-los protegir, a vegades els amaguem, i de la mateixa manera que d'aquesta realitat hi passem de puntetes, totes aquelles que ens poden semblar cruels però que existeixen, ja sigui el masclisme imperant, els abusos a menors, les desigualtats socials i un llarg etcètera. La clau potser està en trobar la manera d'abordar aquests temes, perquè de fet, ahir, en la mirada dels infants hi havia un punt de comprensió i alhora d'empatia que si bé potser no farà que siguin així o aixà, a la llarga, potser els ajudarà a millorar aquest món. Mai se sap. El que sí que és segur és que per ells ahir va ser un dia molt ric en aprenentatges de molts tipus.
1 comentari:
Visites com aquesta no només convenen a la canalla, els grans pensem que sabem molt, però quan veus la realitat de prop també t'afecta molt. Als nens i nenes potser els sobreprotegim i no els deixem veure segons què. Però els grans tanquem els ulls voluntàriament.
Publica un comentari a l'entrada