dimecres, 2 de setembre del 2015

La Patrícia Gabancho a Calders

Ahir vaig anar a una xerrada que organitzava l'ANC de Calders, on la Patrícia Gabancho ens parlava de la Independència. De fet, d'entrada em feia mandra. Sí, ho reconec. En aquestes xerrades, el qui està convençut li sembla que ja no cal que hi vagi i el que no, ja no hi va perquè té les seves idees fermes i per tant, d'entrada no estava molt engrescat perquè dubtava que m'aportés gaires arguments més.
És veritat que veure-la xerrar en directe, algun cop l'he vist al canal del Godó, em feia un xic de gràcia, perquè algú que porta el contrapunt en territori hostil, és digne, si més no, de ser escoltat i seguit i per això hi vaig anar, a més de pel reconeixement a la feina que es fa des de l'ANC de Calders, que és molta i ben feta.
Va parlar gairebé una hora. Una hora que va passar de manera ràpida i amena. Té el cul pelat de fer xerrades i la veritat, em va agradar força. D'arguments en va donar molts, però en comptes de ser una defensora acèrrima del procés, passant de puntetes sobre les seves ombres o bé ignorant certs aspectes, es va mostrar molt clara, criticant allò que és criticable i alhora donant una visió d'esperança i optimisme amb una claretat meridiana.
Va destacar diferents punts. Molts. Massa per transcriure'ls aquí. Ara bé, algun crec que cal fer-ne esment. Un, referent a la importància d'anar a la Meridiana, ja que amb el posicionament dels diferents partits, sembla que hem perdut algun llençol pel camí i per tant, haurem de multiplicar esforços per fer-nos visibles i convèncer a la gent. La imatge que donem al món serà crucial.
L'altre, l'anàlisis que va fer de manera crítica i clara de les properes eleccions. Parlant planerament, amb il·lusió i sense triomfalismes, del que ens espera, perquè cal ser conscients, primer de la necessitat d'un resultat clar i segon del procés que s'engegarà, si es guanya, amb el mandat del poble per tal d'esdevenir un país normal.
De fet però, quan analitzava el paper dels diferents partits, feia incidència en moltes coses, una, la bonhomia del líder de Catalunya sí que es pot, però alhora de la seva innocència, creient que podrà engegar un procés constituent o bé fer polítiques radicalment d'esquerres sense tenir la capacitat econòmica d'un Estat. Vaja, que vaig trobar que el seu raonament era prou lògic i coherent. Va valdre la pena haver-hi anat.