dilluns, 27 de juliol de 2015

Tuc de Mauberme ( 2.880 m. ) i Tuc de Crabes ( 2.614 m. )

Al fons el Mauberme sobre el llac de Montoliu
Avui hem anat amb el Marc i el Carles a fer el Tuc de Mauberme. Vàrem arribar al coll de Varradòs ( 1.990 m. ) ahir a la nit, després de deixar el poble de Bagergue, a la Vall d'Aran, i prendre la pista que s'enfila fins al coll, on hem passat la nit. Vam arribar-hi amb boira però a la matinada s'ha aclarit i rere la cortina blanca, han aparegut uns estels brillants i clars. D'entrada, la gran quantitat d'aquests, tallats pel mig per la Via Làctia, no m'ha ajudat a distingir certes constel·lacions, sobretot perquè l'Ossa Major -punt de referència clar- estava sota l'horitzó, però poc a poc, després de veure passar dos estels fugaços i adaptar la vista, n'he pogut identificar algunes. El dofí el primer. Després Cassiopea i l'Ossa menor, i tot seguit el Cigne i d'altres que han anat apareixent a poc a poc. Feia temps que no veia un cel tan clar i net. M'ha sorprès gratament.
Al matí ens hem llevat d'hora i hem pres el GR-211 per anar fins a l'estanyet del Tur, al peu del Tuc de Crabes. Creuada la zona humida, hem pujat cap al coll de Montoliu i hem arribat fins al llac de Montoliu, des d'on hi ha una visió del Mauberme bellíssima. Hem deixat el llac i hem enfilat cap a darrera del cim, per on es puja, per un corriol costerut i pedregós.
Des de dalt del cim, en dies clars i lluminosos com avui, hi ha una panoràmica fantàstica. Després de ganyipar un xic hem baixat de nou cap al coll que hi ha sobre del llac, però en comptes de prendre de nou el camí de retorn, hem enfilat cap al Tuc de Crabes. És un cim poc freqüentat, on no hi ha cap corriol clar, només les cabres s'hi aventuren. L'hem enfilat de dret, enmig d'herba baixa i sorra compacte fins a la cresta. Un cop allà només cal anar resseguint la cresta pel pedregar que hi ha. Té algun tram un xic aeri, però és fàcil de fer i de pas segur, això sí, força ventat.
Un cop fet aquest cim hem baixat, no sense dubtar una mica, fins al coll de Montoliu i des d'allà a desfer el camí fins al cotxe.
Ha estat una sortida molt bonica. És una zona no massa visitada, verda i humida, de pedra negra, des d'on tens una visió privilegiada tota l'estona del circ de Colomers, dels Bessiberris i de l'Aneto, i un cop enfiles el cim, la panoràmica s'obre de manera sorprenent.  


2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Quina excursió tan preciosa. Uns cims i uns llacs esplèndids.

Sergi ha dit...

Molt recomanable!!! Un bon mirador.