dimecres, 15 de juliol de 2015

Pico de las Olas ( 3.002 m. ), Pico Añisclo ( 3.263 m. ), Mallo Tormosa ( 3.049 m. ) i Punta Tormosa ( 3.026 m. )

Ahir, amb el Josep i el Roc, el seu fill, vàrem anar a fer uns tres mil des de la Vall de Pineta. Vàrem arribar el dia abans al vespre i després de veure d'on sortia el camí que prendríem l'endemà, anàrem a dormir, ja que teníem pensat llevar-nos molt d'hora, a quarts de sis.
Vàrem sortir del refugi de Pineta ( 1.248 m. ) quan els estels just començaven a amagar-se i enfilàrem cap al "Collado de Añisclo" a 2.453 m.  Des del refugi es creua el riu sec i s'entra a una fageda molt espessa i es va enfilant, ràpidament, fins que es surt d'aquesta i deixes enrere la zona arbrada, dominada sobretot per faigs, bedolls, algun avellaner i boixos. Just deixar els arbres, en aquella franja on s'aclareixen i desapareixen del tot, vàrem trobar una de les flors més estranyes i preuades de l'alta muntanya: la Flor de Neu. Manats de belles flors, a més dels lliris d'alta muntanya, més comuns. 
En arribar al coll ja vèiem al davant els nostres objectius, tot i que des d'on érem, es feia difícil imaginar per on passaríem, ja que per pujar a la Punta de las Olas es veien dues opcions, o bé per una tartera molt dreta i amb algun cingle enmig d'aquesta o bé entre cingles, voltant el massís. 
Vàrem prendre el GR-11, que porta fins al refugi de Góriz, un corriol que va directe a la cinglera. De fet, semblava impossible la direcció que pren però poc a poc anàrem veient que es dirigia de dret als cingles. El camí va per sota d'un cingle dret i per sobre d'un més dret encara. Un corriol estret en alguns trams, amb força pati a sota, ben fresat i aeri. De fet és un camí amb unes vistes impressionants. A l'inici d'aquest, unes cadenes ajuden a iniciar el recorregut. 
Un cop voltat tot el massís, amb les vistes fantàstiques al davant de la vall d'Ordesa i Añisclo, vàrem deixar el corriol que porta a Góriz i ens enfilàrem cap a la Punta de las Olas, per un sender obert enmig d'una tartera fina i de rocs blancs. De fet en aquest cim no tens massa la sensació d'un tres mil, ja que és bastant de pas per anar a fer els següents. Aquí hi ha, i vàrem buscar fins que trobàrem, l'entrada a un dels avencs més profunds d'Europa.
Deixant enrere el cim, vàrem baixar un xic per enfilar cap al Pico de Añisclo o Soum Ramond. Altre cop per tartera fins al cim. 
Fet aquest baixàrem per anar a buscar el Mallo Tormosa. És un cim esvelt, en forma de vela, que s'alça per sota del Añisclo i que s'ha de perdre un xic d'alçada per trobar el punt d'ascensió. És un cim que es fa grimpant. Curt, divertit i un poc aïllat. Anar i tornar pel mateix recorregut. 
Després d'aquest vàrem tornar a pujar fins la falda de l'Añisclo per anar a fer la Punta Tormosa, que té algun tram de grimpada, però escàs. 
Fets aquests vàrem tornar cap a la Punta de las Olas i des d'allà, vàrem prendre un altre camí de baixada, més directe i dret, que prenia la tartera que vèiem al matí i semblava massa dreta. Una baixada directe al collado de Añisclo i des d'allà a desfer la pujada fins al refugi. 
Va ser una sortida força llarga, amb molts metres de desnivell, ja que es comença a Pineta, que està molt baix i a més d'arribar als tres mil, cal anar pujant i baixant per anar fent tres mil sense seguir una cresta, tornant un i altre cop a la falda de la muntanya.