divendres, 3 d’abril de 2015

Pipiripip magazine, la revista...

A vegades sona la flauta. A vegades, els astres s'alineen i aquell somni que feia temps que perseguies, t'empaita ell a tu, la truita es gira i és clar, enze, enze, tampoc i et deixes prendre. Et deixes atrapar.
Fa uns mesos em va passar quelcom d'inesperat. Després de temps escrivint articles puntuals per algunes revistes educatives, em varen convidar a participar en una revista nova. En un projecte nou.
És una revista infantil, per a nens i nenes de 0 a 10 anys, que parteix del desig i l'empenta d'un grapat d'escriptors i il·lustradors constituïts en cooperativa. Al capdavant l'Annabel -bibliotecària, colorista i escriptora- i l'Isaac -il·lustrador-.
El projecte, en comptes de sorgir d'una editorial que concep un producte i l'adapta al mercat, buscant sobretot la rendibilitat d'aquest, neix d'uns creadors que volen trencar les barreres de la imaginació imposades per uns criteris bàsicament mercantilístics i oferir un producte fresc, proper i de qualitat. Com diu aquell, fins a l'infinit i més enllà.
La nova revista, Pipiripip magazine, pretén ser quelcom més que una revista. Pretén ser una porta oberta entre escriptors i lectors. Trencar barreres.
A primera vista podria semblar que el mercat està saturat. Que no hi ha cabuda per a més propostes, però de fet, la sortida al món d'aquest en format de micromecenatge, superat el pressupost previst amb escreix, confirma que la idea és bona i a més necessària.
Aviat apareixerà la nova revista i segurament, molts nens i nenes en gaudiran i en faran ressò, perquè un projecte que neix de la il·lusió, l'amor i l'empenta d'uns creadors, només pot anar endavant i encomanar entusiasme i ganes gràcies a un treball rigorós, ben fet i de qualitat.
Si encara no us hi heu afegit, podeu fer-ho des de la pàgina web de Pipiripip magazine.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina pena que una revista catalana es digui "magazine"...