dijous, 4 de desembre de 2014

R.I.P. per les Llars d'infants

En un món ideal, la llar d'infants no caldria que existís. No caldria que infants de menys de tres anys estiguessin escolaritzats o si més no, només seria un servei puntual, com un espai de socialització i la seva organització seria diferent.
En un món ideal, les famílies podrien fer-se càrrec de l'educació primerenca dels seus fills. Podrien disposar del temps i la formació per poder atendre les necessitats d'aquests i els professionals d'aquesta franja d'edat, hi serien per col·laborar, assessorar i complementar la tasca.
Però això seria en un món ideal, en un món on aquesta franja d'edat fos entesa per tothom com a prioritari en el desenvolupament de la persona i per tant, es valoraria que aquesta es desenvolupés en el si de la família, ja fos amb el pare o amb la mare i es buscarien tots els mecanismes necessaris per permetre-ho i no obligar als progenitors a delegar aquesta tasca.
Ara bé, el món on vivim no és ideal. Ni s'hi acosta i a dia d'avui, més que una opció, en general és una obligació. Perquè la feina mana. Perquè poca gent pot permetre's de mancar a la feina durant uns mesos per tenir cura del fill i li cal treballar. Li cal assegurar-se un sou que li permeti fer front a les despeses corrents. Per tant, les llars d'infants, més que una decisió, en algun cas pot ser-ho però no com a norma general, són una necessitat, una obligació i com a obligació, com a necessitat, tots els ens públics han de fer l'esforç necessari per tal d'acompanyar a les famílies.
Els Ajuntaments fa anys que ho fan. Assumint una tasca que no els pertocaria. Obrint llars d'infants i mantenint-les amb el seu pressupost i fins fa poc, la Generalitat hi posava el seu gra de sorra, com a ens superior que es compromet amb el país i el futur d'aquest.
A partir d'avui però, els pressupostos presentats per la Generalitat confirmen que se'n desentén, que finalment acaba amb aquelles retallades que va iniciar fa uns anys i passa la  pilota a les Diputacions. Sense cap rubor. Sense remordiments. Argumenta que no hi ha diners, que l'augment de pressupost, que és més que l'any passat però insuficient per mantenir els serveis, anirà destinat a personal i universitats. Una excusa de mal pagador, ja que el pressupost marca unes línies d'acció i pensament, prioritzant certes accions o d'altres, i en aquest cas deixa la tendra primera edat descoberta i desemparada, assenyalant un culpable quan es podria retallar a d'altres bandes segons les prioritats i això és joc brut. Joc brut i una estafa pel país.