dimecres, 3 de desembre de 2014

Replantejant-se l'educació

Fa temps vaig adonar-me que un article que havia escrit feia anys, era visitat molt sovint. Superava amb escreix els altres i em tenia intrigat. Vàries vegades vaig mirar les fonts del trànsit, pensant que potser el motiu serien aquells programes vírics que t'augmenten les visites i quan cerques d'on vénen, descobreixes qualsevol pàgina publicitària, però no m'ho va semblar i aquest seguia augmentant les visites.
Fa uns dies, el misteri es va resoldre. En els comentaris d'aquest, una professora d'universitat, m'explicava que havia fet l'article d'obligada lectura pels seus estudiants. Déu n'hi do! Quin vertigen i quina responsabilitat.
D'entrada em va semblar excessiu. Massa per l'activitat que allà s'explicava i de fet, hi he donat voltes i més voltes. He intentat cercar un motiu pel qual, per algú, aquest era interessant i he arribat a la conclusió que de fet, més que el que allà s'explica, que per descomptat que jo ho veig interessant, per això ho vaig compartit, és el que transmet. El que s'amaga rere les paraules. La il·lusió, les ganes d'innovar, d'aprendre amb els infants d'un equip de mestres i també l'aposta per un projecte cegament, per una idea i això, a dia d'avui a les escoles, és important recordar-ho per no caure en el conformisme existent. Calen mestres i cal formar-los per això, i on millor que la nova fornada que surt, perquè tinguin ganes d'innovar, d'experimentar, de qüestionar-se les coses, de fer un pas endavant i arriscar-se tot veient que a dia d'avui, encara tot està per fer i tot és possible.
Ara, anys després, em torno a sentir com aleshores. Aprenent de nou. És cert que he passat per altres escoles, la Bressola per exemple, on podia tenir aquesta motivació i que a més no estava sol, perquè tot projecte, per descomptat i per tal de que no sigui un bolet, requereix d'un equip que s'ho cregui i s'ho faci seu, i ara, a dia d'avui, això em passa a Mura, on el projecte, l'equip i el sentiment és de total implicació i les ganes de treballar i aprendre per i amb els infants és màxima. Feia anys que en una reunió amb mestres no em dedicava a qüestionar-me maneres de treballar, de sentir, de pensar amb els infants, tendint a quedar-nos amb la urgència del dia a dia i deixant el més important per l'endemà. Ara no.
Queda molt per fer però tot viatge, per llarg que sigui, comença amb el primer pas.