Ara les vacances segueixen sent una gran aventura però, excepte alguna escapada puntual a l'alta muntanya pel meu compte, en general tendim a cercar allò que ens sembla que pot agradar als nostres fills i si anem amb gent, sobretot cerquem o repetim amb gent que té un tracte amb els infants bo, proper, respectuós i juganer. I aleshores, el gaudi de l'infant és el teu i les seves descobertes són les teves. Perquè ens agrada anar amb adults que no temen embrutar-se si el joc ho requereix, que prioritzen els infants per sobre dels desitjos propis, que entenen les rebequeries i no et jutgen quan n'hi ha una, i que tracten, com intentem fer nosaltres, els teus fills com els seus. Escoltant-los. Parlant-hi. Amb afecte i respecte però també marcant uns límits clars.Sona estrany però hi ha gent que no parla als nens petits, que dóna per suposat que els adults sempre tenen la raó i que els interessos dels xics són banals i es poden obviar. L'adult és el general que ordena i el nen el soldat que acata. D'aquests n'intentem fugir.
Aquesta setmana hem estat a la platja amb uns bons amics, d'aquests que deia i avui mateix tornem d'un dia a la muntanya amb uns altres que també respecten i estimen els infants i això, tot i no ser els grans viatges d'abans, les expedicions misterioses i tropicals, són igual o més interessants i la cara il·luminada dels petits maquillats, jugant a fer pastetes amb l'aigua de la font o bé disfressant-se, tenen un efecte captivador i només veus els viatges d'abans com un record dolç que un dia tornarà però que a dia d'avui, ets on vols ser i fas el que vols fer i, el millor de tot, encara queden molts dies de vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada