L'altre dia vaig anar al Puigpedrós. És un cim agraït, que pots pujar pel refugi dels Engorgs i des d'allà cap al coll i al cim. De baixada directe a Malniu per un corriol costerut. Una volta agradable amb uns 800 metres de desnivell. Una sortida fantàstica. L'indret, un regal. Llàstima al cim. Creus, creuetes, pessebres i hòsties vàries.
Dalt del cim, al costat del vèrtex geodèsic, hi havia un parell de pessebres realment cutres, d'aquells que et demanes del perquè d'aquesta permisivitat per embrutar l'entorn amb l'excusa d'una creença religiosa. Ai, si hi deixessis una nevereta amb refrescs, d'altra banda més útil. Però a més, no havent-n'hi prou amb una creu d'un metre setanta i una altra de petita, 50 cm clavada a un pilar de roca, se n'hi deixen d'altres de petites i portables, de coure, de fusta i què sé jo. Tothom pot abocar, tothom pot contribuir.
Per cert que un il·luminat va deixar-hi una espelma al costat del pessebre més bonic, una cantimplora ratada i amb unes figuretes fetes estil plastilina de P3. Però com vol que el foc cremi a aquella alçada, ventat i humitejat... cal ser ruc... i brut.
Res. Que sembla que si s'emmerda en nom de vés a saber qui o amb l'excusa d'una creença és sostenible de debò i tolerable.
Doncs jo apostaria per fer neteja. Dalt dels cims per tradició una creu... puc entendre-ho, no compartir-ho, però tipus botiga de records de Lurdes o Fàtima, potser és passar-se. Cada cosa té un lloc i si no comencem a frenar-ho, vés a saber què serà el proper.
Per acabar un altre detallet. Al refugi de Malniu, només aparcar t'assalten per pagar 3 € pel manteniment. De què, de qui? Potser podrien invertir els beneficis a netejar el cim ja que la resta es manté sola, però així som, diem-n'hi solidaritat o col·laboració i paguem, però paguem per res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada