Des de l'escola, hem intentat crear espais virtuals per poder fer d'alguna manera més passadors i rics aquests dies per als infants i també per a les seves famílies. Espais on xerrar, compartir experiències i activitats regulars que normalitzin un xic aquests dies tan anormals. De fet, divendres passat vàrem fer una vídeo-conferència amb cada comunitat i ho hem establert com quelcom a fer cada setmana. Un espai per trobar-se amb els infants, compartir aquest moment ni que sigui de manera virtual, per tal de veure'ns i saber els uns dels altres, i que no se sentin tan sols, fent que ens sentim més propers. D'aquesta manera ens trobem amb aquells companys del dia a dia i que ara, per un motiu ben clar, són lluny. Potser no a nivell de distància, però sí a nivell pràctic. I estic segur que tothom, des del seu camp, àmbit o bé possibilitats, cerca la manera de col·laborar i ajudar als altres.
De fet, cada vespre es fa un homenatge a tots aquells que treballen a la sanitat. Segurament també molts pensem en gent d'altres camps no tan visibles, però necessaris per tal que funcioni el dia a dia de les persones confinades, ja sigui els treballadors de supermercats, els escombriaires o d'altres tasques menys visibles.
D'alguns no sabem massa si tenen l'opció o no d'escollir, per exemple als treballadors de supermercats. De fet, potser molts no poden escollir si treballen o no, però no per això es mereixen menys el nostre reconeixement, ans al contrari, potser més i tot. D'altres, que es vanten de la seva utilitat, sobretot polítics mediocres que només es fan presents a les xarxes socials des de casa seva ben segurs, a nivell pràctic ni resolen res ni serveixen per a res, només per a postular i debatre sobre fets intranscendents mentre s'aferren la poltrona. Estaria bé que passada aquesta crisis, passéssim comptes i veient qui és necessari i qui no, féssim neteja, perquè només el poble, salva el poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada