Aquest matí hem quedat amb la Verònica i el Josep per anar a fer esquí de muntanya. Ens hem trobat a quarts de set i hem anat fins a Grau Roig, on hem aparcat cap a quarts de nou.
Sortint de pistes volien anar fins al pic de Pessons i després, si el dia acompanyava, anar a fer el Montmalús.
Hi havia força neu, tot i que alguna pista estava tancada, de fet per la que hem pujat. Hem arribat al final de les pistes, on el camí es bifurca. D’una banda cap al Montmalús i de l’altra al Pessons ( 2.862 m.). Hem pres un tros de pista per anar cap al llac que hi ha camí del Pessons. Aquí, a la baixada, se m’ha trencat la cinta del pal, però amb un cordino petit,ho he pogut arranjar.
Hem anat flanquejant el llac, seguint una traça ben ampla i marcada, no sense haver de recular algun tros en mirar el GPS.
En un tram, hem passat per roques nevades però amb alguns forats i entremig d’aquestes, he sentit un crec a l’esquí. Sí, s’ha obert. De fet s’ha trencat, no s’ha separat però s’obria. Per tant, veient com estava, me’ls he tret i he seguit pujant caminant. Una odissea. Fins gairebé al peu de la canal de l’Isard abans del coll per fer el cim he anat seguint un xic de traces, però m’enfonsava força. Primer un pam. Però més endavant fins al genoll de tant en tant i més endavant fins a l’engonal. Ha estat molt dur. Sobretot perquè no pots preveure quan t’enfonsaràs. De cop el terra desapareix sota els teus peus i et trobes amb una cama colgada. Fart d’aquest patir i cansat, m’he posat els esquís un tros, però no anaven massa bé. Es doblegava al fer el joc de caminar. Me’ls he tret de nou i he anat progressant fins a la canal. Allà, la Vera i el Josep també se’ls han tret i amb el piolet hem anat pujant fins al coll. A dalt feia molt vent sortint de la canal. Hem deixat motxilles i hem acabat de pujar.
Al cim la temperatura era de menys mig grau però pel vent, la sensació era de menys quinze graus.
Després de fer quatre fotos hem desfet camí. Massa vent i una cresta que desconeixíem ens ha fet dessistir d’arribar al Montmalús.
Un cop a les pistes he provat de posar-me de nou els esquís. Aquí han anat bé lligats per davant i darrere. He pogut fer una bona baixada. De fet, tot i que he patit molt enfonsant-me a la neu, empipat perquè l’esquí s’ha trencat i hauré de buscar-ne un en plena temporada, m’ho he passat molt bé. Feliç de poder perdre’m per la muntanya, gaudir dels seus paisatges, enfilar canals, creuar llacs… I malgrat tot, encantat de la sortida.
Al final ens han sortit uns 22 km imés de mil metres de desnivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada