dimarts, 21 de febrer de 2017

No tothom serveix per a tot

Avui veia una notícia, compartida pel sindicat UGT, on es desestimava l'exclusió d'un professor a la borsa d'interins al no superar el període de proves. De fet, explicava que hi havia moltes irregularitats i per això, el Departament, l'havia de readmetre. No en conec el cas. No en sé res excepte el que han explicat els del sindicat, ara bé, com a mestre que fa uns quants anys que volta per les escoles, la meva pregunta és quan sortirà un sindicat de defensa dels alumnes i les escoles.
L'existència dels sindicats és necessària. És imprescindible, ara bé, aquests no poden ser esclaus de tots els seus afiliats i quan un mestre o el que sigui, no serveix per a la feina, aquests haurien de tenir el valor de refusar la seva defensa malgrat la seva prioritat sigui pensar en drets laborals i no drets dels infants i m'explico.
Més d'un cop, en diferents escoles, m'he trobat personal d'aquell que tothom et diu, malgrat pesi, que no serveix per a la professió. Tenen moltes virtuts, per descomptat, però com a mestres, no encaixen, sap greu. Vaja, imagineu-vos un Charlie Rivel fent de futbolista al Barça, quatre dies duraria. Però tot i això, pel principi de defensa i veracitat de qualsevol treballador, el sindicat el defensa i aquest personatge segueix exercint malgrat no tingui les capacitats esperades. Per cert que algun cop he vist de gent que ha passat tots els períodes de proves -Universitat, escoles de pràctiques, inspeccions... i aquí tots en som còmplices- i quan ha de començar a treballar aconsegueix per un mitjà o altre no fer-ho mai. Doncs bé, crec que els sindicats haurien de ser còmplices de l'educació, ni del Departament ni exclusivament dels treballadors i potser aquí és on m'equivoco, ho reconec. Però m'agradaria que aquests defensessin la justícia per sobre de tot i casos que són flagrantment indefensables, mestres que es coneixen tots els envitricollats camins de les baixes, per exemple, i les usen en benefici propi, es trobin en els sindicats un agent més de defensa de la professió i els aturin els peus, perquè aquests mestres fan molt de mal al col·lectiu. Crec que no s'ha de ser corporativista o potser sí, segons com ho mirem. Un representant sindical hauria de ser, al meu entendre, un agent destinat a defensar aquells treballadors que ho necessiten de veritat i no aquells que s'aprofiten, i es veu, de les escletxes del sistema per vampiritzar allà on poden, traient suc d'on saben que en trauran. Potser sóc il·lús, potser somnio truites, però m'agradaria pensar que tant els sindicats com el Departament, per sobre de tot, i tenint en compte els drets individuals, defensen els infants a capa i espasa i mai, un  dret individual mal entès o ben aprofitat, passarà per sobre de la mainada.
També és cert que certs sindicats, no tots, tenen enquistats uns personatges d'anys i panys que et parlen d'una professió que fa anys i seguim, panys, que no exerceixen. No tots, és cert, però molts i aquests molts, fan que els sindicats perdin el prestigi i l'estima que es mereixen, s'omplen la boca d'una professió que tenen oblidada i només veuen en les visites llampec que fan a les escoles. A més, sovint la defensa de rèmores del sistema que la gran majoria dels mestres els desitja un llarg futur però fora dels seus centres, els garanteixen la seva plaça sindical.