Possiblement qualsevol adult que el vegi es posarà les mans al cap i s'escandalitzarà per la brutalitat de la represàlia per la revolta d'aquest nen, sobretot tenint en compte que el que fa només és dubtar i el càstig és desproporcionat i el veurà llunyà i exagerat. Ara bé, si traiem la part xocant del curt i ens remetem al fons de la qüestió, aleshores, tot canvia. No parlo de que el nen tingui raó, que podria no tenir-ne, sinó que senzillament es fa preguntes, busca respostes i defensa la seva postura. En resum, pensa i en pensar, desobeeix quelcom que xoca amb el seu intel·lecte i de retruc, s'indigna i s'oposa. Ben mirat, potser hauria de ser una obligació per a qualsevol infant o bé persona, qüestionar-se tot allò que l'envolta i expressar el seu parer. De fet naixem amb aquesta capacitat de qüestionar-nos tot allò que ens envolta però poc a poc, anem perdent o modulant aquesta curiositat, sobretot gràcies a les respostes que obtenim i aquí rau la qüestió, si les escoles el que volem és formar les persones del futur, hem de decidir si el que volem és afavorir unes persones que pensin, qüestionin, opinin i dubtin o bé unes que obeeixin. El segon és força fàcil i pràctic, el primer requereix molt d'esforç.
I jo em pregunto, quina escola vol el país, una escola que busqui potenciar unes persones inquietes, curioses i revolucionàries -en el sentit de cercar la veritat i la justícia- o bé unes persones obedients i dòcils?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada