Demà! Demà a Barcelona. A reclamar la llibertat. Els citats a Tarragona no sé pas què demanen. Potser la por els mou. Segur. Ja s'ho veuen a sobre i venen d'arreu de la pell de brau a fer número. A fer pinya i fer-se passar per catalans. Ja s'ho faran.
Nosaltres ens llevarem ben d'hora i anirem cap a la capital del país. A mostrar el nostre suport al procés i a empènyer encara una mica més. Avui, en Cameron implorava als escocesos que votessin no a la secessió, que es quedessin dintre del Regne Unit. Acte seguit, en un altre dial, sentia en Rajoy dient que no. Que ell no acceptaria res. Ni consulta, ni dret a decidir, ni cap tipus de democràcia que no fos la de la força de l'Estat.
Escoltant-los em plantejava qui era el més fort. El més ferm. Si en Cameron implorant o en Rajoy ferm i ordenant. Podria semblar que l'actitud d'en Cameron fos de feblesa. De debilitat. Veure un líder d'una potència mundial demanar quelcom, suplicant, podria semblar que fos perquè temés quelcom, que patís i fos dèbil. En canvi, en Rajoy, negant fermament podria donar l'aparença de força. De poder. Capaç de tallar unes ales que no li interessen. Però de fons, possiblement el fort sigui en Cameron, perquè sabent que té el poder de la força bruta, d'unes lleis que es pot fer a mida, opta per lluitar amb la raó, amb el seny i vol seduir, convèncer, atraure. Fins i tot va posar a tots els edificis oficials anglesos la bandera escocesa, mentre en Rajoy, volent aparentar força i determinació, s'aferra a l'únic argument del feble, del dèbil. La força bruta i la negació, acompanyat de la tàctica de l'estruç.
Els anglesos tenen molts defectes, han comès molts errors, però a dia d'avui, es mereixen ser, en aquest cas, dignes de respecte, perquè prefereixen una seducció que sigui una solució duradora i ben rebuda per totes les parts, que no pas una solució tirànica i obtusa. Un pedaç que només servirà per tapar temporalment el malestar, si és que pot, d'un poble que es vol lliure, a base d'emmanillar-lo i emmordassar-lo.
Demà, farem un altre pas cap a la llibertat, malgrat el líder obtús i sopes del'Estat i les seves eternes negacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada