Que quedi clar. Que per més que s'entestin a dir-ho als diaris o les teles- a la nostra també, que potser ja és seva - , jo no sóc espanyol. I així ho dic, perquè no passés per alt, perquè vull que se sàpiga. És la meva declaració. Jo no sóc espanyol.
Alguns diran que ara no toca, d'altres que quin és el problema. Argumenta-ho uns tercers. Potser hauria de dir no perquè ens estafen amb un finançament de pena, que ho fan; o perquè ens veten els vols de l'aeroport de Barcelona, que també ho fan; o per uns peatges incomprensibles que només es paguen aquí; o per una llengua que volen eradicar, o per uns monarques designats pel dictador, o per, o per...
Res. Ras i curt. Sóc català i ja està. Sense haver de justificar-me, sense haver d'explicar-me, sense peròs. Bé l'ocell no s'ha de justificar perquè vola o el lleó perquè es menja la zebra. I ara. On s'és vist. Sóc el què sóc i no em faran canviar.
Com diu el mestre, NO, PERQUÈ VULL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada