M'agrada el cafè. Sobretot el dels bars més rònecs, aquells tan desangelats on el cambrer fa mala ganya i és estalviador de paraules. De cas poc te'n fa, però no cal. No busques conversa, menys amistat. Allà, un cop a dins, veient tots aquest condicionants, pots creure que triomfaràs. Tens tots els números de trobar el cafè. Ara, compte, no és relació directe, pot ser tot alhora i fer un cafè odiós. Marro pur. Així doncs pots sortir fent olor de fregits, amb un regust desagradable a la boca i un parell d'euros menys. Però quan el trobes, lloat el senyor - marcilla, bonka o qui sigui, generalment lidl - surts d'allà satisfet, amb un bon regust de boca i amb la roba pudenta. En això darrer no s'hi pot fer res, s'enganxen els fregits del migdia a tot el què es belluga. Sigui l'hora que sigui, però el cafè s'ho val i sempre que passis per allà, malgrat l'amenaça d'aquella llepada oliosa, entres amb un somriure i el demanes. En canvi el cafè és d'aquells que has d'empènyer gola avall per empassar però que et deixa un bon regust.
De segur que mentre el prens fulleges un diari rebregat de tot un dia passejant-se per aquelles taules enganxoses però tan te fa, estàs a un altre planeta, llunyà, molt llunyà. Ni els titulars del Marca et fan tornar, sinó com podries prendre un bon cafè en una tassa poc neta, un local poc salubre i unes mirades poc amistoses, amb un gran somriure dibuixat a la cara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada