Pic de Mortiers (2.605 m.)

Avui hem anat amb la Montse i el Robert cap al Capcir, a fer un cim que està a tocar del País de Foix, el pic de Mortiers (2.605 m.). Hem anat fins a les pistes d'esquí de Camporells, a Formigueres. 

Allà hem agafat un parell de telecadires per guanyar alçada, tot comprant el forfait de Randonné... De passejada.

Un cop a dalt, ens hem esperat una estona a que em portessin el guant, que m'havia caigut a baix, just quan agafàvem el telecadira. 

Ja amb tot hem començat a seguir traça amunt, cap al cim. Un camí ben marcat amb traces de molta gent, tot i que avui, no ens hem trobat a ningú. Hem anat pujant molt bé, amb una neu molt bona i un sol força lluent, tot i que quan hem arribat hi havia boira, però al cap de poc ha marxat.

Hem anat direcció al refugi de Camporells. Fins aquest hem hagut de fer una baixada enmig del bosc, un xic embolicada, però clara i fàcil.

Seguint unes estaques que marcaven el recorregut, hem arribat fins al cim, on hem menjat un xic i ens hem fet una foto.

Després hem decidit baixar per la vall de Gualba. Hem anat seguint les traces que baixaven pel torrent. Un recorregut divertit, amb sorpreses tota l'estona, des de baixades ben dretes a algun tub que ens ha fet recular. 

Un cop al fons del torrent hem arribat al refugi de la Jaça de la Llosa i més endavant al de la Jaceta. 

Al final hem hagut de remuntar un tram per empalmar amb el camí de raquetes que surt de les pistes d'esquí i s'enfila cap al cim. 

Ha estat una sortida molt bonica, amb bona neu, bona companyia, sense gens de gent i amb una temperatura ben agradable. 

Al final ens han sortit uns 15 km amb un desnivell positiu d'uns 700 metres i uns 1.000 metres de baixada. 

Puig de la Creu (688 m.)

Aquest matí, per celebrar els reis i perquè no, per deixar de banda maldecaps i compartir temps amb un amic, d'aquells que t'estimes i que no sempre trobes moments plegats, hem fet un Puig. Així. Amb aquesta expressió. Perquè els de la colla, quan van fins al Puig de la Creu, en diuen fer un Puig. I és un ritual, tant ho poden fer ben d'hora al matí o al capvespre o a la nit. Més que un ritual, és un símbol d'identitat, un trepitjar el Vallès -Alt Vallès que diu algun d'ells- i sentir-se de Castellar i recordar aquelles sortides de fa anys amb pares i amics. 

I ara, entraré en un jardí... Es veu que cada cop és més difícil fer el cim, perquè és clar, té amo. A Catalunya tot tros té amo i aquelles restes, ara molt ben restaurades, de castell i de l'església romànica ja documentada del segle XII, doncs es van tancant. A poc a poc, perquè no es noti tant i és que una cosa que hauria d'estar a l'abast de tothom, esdevé el privilegi d'alguns. Però bé, al que anàvem.

Hem sortit de Castellar a quarts de nou i hem enfilat per un corriol que puja alegre fins que planeja per desviar-se cap a  l'est, des d'on hi ha unes bones vistes, tot i que millor les de l'altre costat. 

Un cop al Puig hem gaudit de la panoràmica, Castellar als peus, Montserrat insinuant-se i la Mola al front. Unes vistes que ara es poden veure, però que més endavant recordarem amb enyorança. Després hem baixat per l'altra banda, per la pista que mena fins al carrer del Sot de les Goleres.

És una bonica excursió i si a més a més ho fas amb bona companyia, xerrant i rient, posant-se al dia i aprenent. Tot un bon regal de reis. 

Montgròs (1.133 m.)

Avui hem anat a fer una volta per Montserrat. Hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha a prop de Can Jorba (490 m.). Des d'allà hem pres un camí que porta cap a aquesta masia i després, seguint la pista, girant cap a la dreta, hem fet uns metres fins a trobar el trencall del Pr. Hem pres aquest camí, que n'hi diuen el camí dels francesos i que va pujant força. És una pujada sostinguda fins al camell de Sant Jeroni. 

Allà el camí es bifurca. Cap a una banda es pot pujar a Sant Jeroni i cap a l'altra, seguint les marques grogues i blanques, el camí davalla fins al torrent de la Cadireta. 

 

Allà, de cop s'enfila i va trobant camí on sembla impossible que n'hi hagi. Un camí que passa entre roques esmussades pel pas de la gent i enmig d'alzinars i boixos. En aquest tram hi ha dos dels passos més bonics d'aquesta ruta. Un corriol que passa entremig de dues roques dretes i que s'obre pas de manera insospitada.

Al cim del Montgròs (1.133 m.) bufava força vent i avui era d'aquells dies freds, però les vistes, valen la pena. Tens una panoràmica espectacular de la zona d'Agulles i Frares, de Sant Jeroni i més enllà. 

Després de menjar un xic, hem desfet camí fins al torrent i hem pres el camí de la Cadireta. Aquest va baixant pel torrent fins que just abans del joc de l'Oca, trenca per empalmar amb el Pr.

És una volta ben bonica amb molt bones vistes i per on no hi ha massa gent.