diumenge, 19 de març del 2023

Pedraforca ( 2.506 m. )


Avui hem anat a fer el Pedraforca ( 2.506 m. ). Feia un dia rúfol, emboirat i tapadot, però arribant a Saldes hem pogut veure les puntes del Calderer i el Pollegó superior. La tartera no es veia, tapada com estava, tot i que anit, per la Webcam de l'Hostal Pedraforca, si que la vam veure i s'hi veia neu. Per tant, ens hem equipat, amb el piolet i els grampons a l'esquena i hem tirat amunt. 

Hem arribat al refugi Estasen ( 1.675 m. ) cap a quarts de deu. No s'hi veia moviment, tampoc el dia convidava i sense aturar-nos ja hem pres el corriol que va pujant cap a l'enforcadura. És un corriol que passa entre boixos i pins, humit i ombrívol, que puja suaument. Amb 1.2 Km s'arriba a la pujada.



A l'arribar a la tartera ja hem vist que es veia pelat de neu. Hem pujat pel camí que hi ha, que han fet amb travessers i obrint-se pas segant boixos. Un camí que puja de dret, fent alguna ziga zaga. 

Només ens hem trobat amb una parella que anava fent i hem avançat. Ja gairebé a dalt, hem vist una clapa de neu, tot i que no ens ha calgut trepitjar-la. Anit va fer una enfarinada i el camí tenia un dit de neu. 

Un cop al coll, ens hem dirigit cap a la canal que puja al cim. Estava força neta de neu. El cel tapat i un vent fred bufava suaument.



Hem anat pujant prou bé fins al cim on hi hem arribat sols. De fet, hem estat tota l'estona sols a dalt, gaudint de la boira i de tant en tant, quan s'obria aquesta, de les vistes. Fins i tot hi ha hagut una estona que el sol ha lluït. 

Després de fer quatre fotos i menjar, hem començat a baixar. Des del coll, hem acabat baixant per la tartera, saltironejant, ja que el camí, amb neu i moll, era de mal fer. 

En menys d'una hora hem estat a peu de tartera, gaudint com sagals d'una baixada ben divertida. 

En arribar al refugi, on volíem prendre quelcom, ens l'hem trobat tancat, així doncs, ja no ens hem aturat i hem acabat de baixar. 


esperàvem més neu i gel i al final, poca cosa, només una enfarinada que donava un toc preciós al cim. Una sortida ben bonica a un indret ben especial.