diumenge, 22 d’agost del 2021

Pic de Montorroio ( 2.860 m. ) i pic de Montsent de Pallars ( 2.883 m. )

 Ahir vam anar a la muntanya amb el Marc.

Vàrem aparcar a la presa de Sallent ( 1.765 m. ), a sobre Cabdella. Des d'allà surt un corriol que s'enfila ben dret cap al carrilet. Hi ha uns rails abandonats de quan van fer les obres per unir per sota tots els llacs per fer-ne electricitat. Hi ha la via i alguns túnels. Un cop a les vies, les vàrem tallar de dret per anar a cercar la collada de la coma de l'Espòs ( 2.630 m. ). El camí està marcat amb fites, tot i que la collada és ben visible i es pot tallar de dret perquè el sòl és herbós i agraït de trepitjar. 



Un cop a la collada, vàrem enfilar cap al Montorroio ( 2.860 m. ). És un cim ben bonic, roig i pedregós. De fet, destaca ja que al voltant tots els altres cims o són coberts d'herba o bé van cap al granit, de tonalitats grisoses. Fa un bon pendent i des de dalt es veuen unes bones vistes del voltant. Al davant, ben superb, el Montsent de Pallars ( 2.883 m. ) tot i que abans d'arribar-hi cal perdre alçada per anar fins la collada Coma plana, tot passant pel Tossal de la Coma ( 2.730 m. ). 

Al davant, les vistes s'obren cap al refugi de la Colomina, estany Gento i amb un xic de traça i algú que en sàpiga pots començar a desxifrar cims. Amb el Marc vàrem veure des de l'Aneto al Bessiberri, passant per la Pica, el Monteixo, el Peguera i més enllà el Mauberme i molts d'altres a qui posàrme nom i ningú, estàvem sols, ens va contradir. 

Al cim vàrem menjar un xic i poc després iniciàrem el descens per encarar el Montsent ( 2.883 m. ). És un cim força singular. Se'l distingeix des de diferents indrets i això el fa temptador. 

Vàrem fer la sifonada per pujar-lo. A dalt, esperant-nos potser, hi havia un isard, que va restar força estona mirant-nos per marxar senyorial quan iniciàrem el descens i volant per sobre els nostres caps, qui sap si eren trencalòs o àguiles. Majestuoses i llunyanes.

Per baixar anàrem a fer un xic de cresta, curta però un poc perdedora, sort de les fites, per després baixar directe cap al carrilet. Un cop allà seguirem les vies fins al punt on l'havíem creuat i després cap avall, cap a la presa. 

Ha estat una sortida que m'ha sorprès, per bonica i a l'hora poc freqüentada per gent.