Tinc ganes

Tinc ganes de fer un cafè turc amb la Mònica, d'anar a fer unes tapes a Monistrol de Montserrat amb el Marc i de sopar amb la colla, els del qtrone, una calçotada, un arròs o un pa amb tomàquet, tant hi fa.
Tinc ganes d'agafar la meva neboda en braços, fer quatre xuts amb el nebot o abraçar ma mare.
Tinc ganes de seure al costat de la riera de Mura, mentre els meus fills juguen amb els companys, xerrant amb uns i altres.
Tinc ganes de posar-me nerviós veient el meu fill jugar a futbol, comentant les jugades amb d'altres pares i fent càbales sobre la classificació.
Tinc ganes de tornar a jugar a pàdel i de fer aquells jocs de taula que a vegades es fan molt llargs, amb la colla de Caldaus, però que em diverteixen tant.
Tinc ganes d'anar a Prada, xerrar amb la Martina mentre el Laurent arriba amb aquell somriure murri i trobar-me antics infants ara ja grans.
Tinc ganes de compartir la muntanya, amb el Josep, la Montse, l'Oriol que potser ja no ve tant, els meus fills o el Robert que corre més que camina.
Tinc ganes d'anar a l'escola, veure els infants, sentir les seves històries i veure'ls créixer. 
Tinc ganes de que arribin les tardes de dilluns amb les mestres, xerrant i rient, treballant i somiant.
Tinc ganes d'aquells sopars de mestres, sopars on tot hi cap, reflexions, il·lusions i projectes.
Tinc ganes de riure. De riure amb l'Eva, el Dani, l'Estel, la Montse, el Martí, el Rafa, el Marc i tants d'altres, que quan ens trobem riem. Riem a cor que vols, còmplices de moments divertits, perquè la confiança fa que tot sigui possible.
Tinc ganes d'agafar la manassa del meu germà petit, sentir la seva força i veure'l bromejar.
Tinc ganes de sentir el germà gran fer de gran, posar més seny que cor, més cap que cor. Sempre amb l'ai al cor.
Tinc ganes de veure les cunyades, riure amb les seves cares, amb les seves històries.
Tinc ganes d'anar amb bici amb la colla de Calders. Descobrir corriols i esmorzar plegats.
Tinc ganes de veure la gent de Calders, al sopar de festa major, a la plaça, al camp o a la piscina.
Tinc ganes de sortir a menjar, a comprar o a córrer amb aquella despreocupació gairebé juvenil.
Tinc ganes de tant, que tinc ganes de tot, de sortir d'aquesta bombolla. De poder voltar sense témer, de veure els amics, els coneguts i familiars, els de la universitat, l'escola, Sant Vicenç o bé d'altres racons.
De fet, m'estic enganant a sobre.