divendres, 19 de gener del 2018

Fills d'un sistema educatiu

Fa força anys que sóc mestre. He estat acompanyant infants des de la Llar d'Infants, quan estava a la llar "El coral" de Castellar del Vallès fins a batxillerat donant classes a Psicovallès, en el seu procés d'aprenentatge.
N'he vist de molts. I una de les coses que em sorprèn més, és que en general, molts dels pares i mares d'aquests infants, se les veuen i desitgen per acompanyar-los en aquest procés. Molts voldrien ajudar-los. Ensenyar-els-hi allò que no saben. Però no poden. Se senten superats, incapaços. Malgrat haver passat quan eren infants hores a l'escola, malgrat tenir professions variades i molts exitoses, es troben que són incapaços d'ajudar-los a resoldre certs problemes. Moltes vegades matemàtics, ja sigui perquè fa temps que no s'hi troben, ja sigui perquè aleshores els costà comprendre aquells mecanismes que automatitzaren i això, aquest fet, és una constatació d'un fracàs. D'un frau. Perquè és increïble que gent que ha tingut més o menys èxit a la vida, que ha tingut una escolaritat continuada, que se'n surt en el seu camp d'acció, sigui incapaç d'ajudar als seus fills en problemes que haurien de ser de coneixement general i aquesta mancança, aquest error, només cal atribuir-lo a un sistema educatiu. A una manera de treballar que era com un corró, que anava endavant i aquell que era incapaç de saltar-lo o flirtejar amb ell, era esclafat.
Una època en que els aprenentatges eren lineals. Calia aprendre i d'una manera, ja fos memorístic o bé repetitiu i el veritable coneixement, la comprensió, era arraconada en favor d'uns resultats immediats però efímers i a dia d'avui, ens trobem molta gent gran que té dificultats per fer una divisió, restar de manera efectiva o bé jugar amb porcentatges i potències.
D'ells, d'aquella època, potser hem d'aprendre que un aprenentatge perquè sigui real, cal que sigui significatiu i això només s'aconsegueix si allò que s'aprèn es fa des del cor i deixant de banda la memòria, per aprendre a entendre, a preguntar-se i interrogar-se sobre allò que es té al davant, però aquest aprenentatge és més costós, perquè no es basa en repetir una sèrie de resultats sinó en improvisar i experimentar. En equivocar-se i permetre's l'error, sense presses, només desitjant el coneixement per aquest.
D'altra banda potser cal especificar que durant la República això canvià. L'educació canvià, però durà poc i amb el nou règim es potencià l'aprenentatge memorístic i neutre a aquell que confrontava idees, coneixements i obligava a argumentar i pensar per un mateix. En definitiva a raonar.