diumenge, 5 de març de 2017

Tossa Plana de Lles ( 2.915 m. )

Avui he anat amb el Robert a fer la Tossa Plana de Lles ( 2.915 m. ). Curiosament, avui feia vuit anys, que hi vaig pujar i vaig tancar la temporada d'aquell any. A dalt, em vaig fer una foto amb un pitet, amb la llegenda "Papa", i un bolquer, detall de l'Albert. Dies després va néixer el meu primer fill.
Hem anat fins a Cap de Rec i des d'allà, per dintre del bosc i obrint traça, hem anat fins al Pradell. Només travessar el túnel, aquell que ja està amortitzat però com que dóna beneficis no alliberem i fem pagar a la gent, es veia tota la plana nevada. Feia temps que no en veia tanta de neu.
Després del Pradell, amb una neu pesada, humida i molt abundosa, hem enfilat cap al cim. Tota l'estona obrint traça, amb uns esquís que s'enfonsaven uns 20 centímetres i una boira persistent. La pujada ha estat feixuga i a uns cinquanta metres del cim, veient que no vèiem res, cada cop la boira era més espessa, hem decidit fer mitja volta. El vent ens ha acompanyat força estona. Hem baixat seguint les traces que havíem fet però al cap de poc, aquestes ja estaven colgades. Intuint el camí, pel pendent i els roquissars que reconeixíem, hem anat fent, fins que al cap de poc, el dia s'ha anat obrint. No massa. Només quan érem a baix, el cim s'ha destapat i es veia lluminós i imponent al fons. Ja passa sovint. Quan ets el cim tot es veu tapat i un cop a baix, s'aclareix. Què hi farem!


La baixada ha estat cansada. Amb molta neu. Humida. Profunda. Pesada. Fent grans esforços per girar i després dintre del bosc, al principi, remant força. Més endavant, amb les traces ja ben marcades, cada cop pujava més gent, la baixada ha estat més fàcil. Les cames però, esgotades.
Un cop avall, ja a la furgoneta, han vingut uns personatges del refugi a reclamar-nos el forfait. Bé, a exigir-nos i amenaçar-nos amb denúncies als mossos. De res ha servit dir-li que nosaltres hem anat a fer cim i que les seves traces, les d'esquí de fons, ni les hem trepitjat. De fet, ha fet una foto a la furgoneta. Deia que era política d'empresa. Jo mateix et denunciaré, em deia assenyalant-me amb un dit. Quina barra! Però és clar, el negoci és el negoci i si poden rampinyar un xic d'aquí i un xic d'allà, tot això que tenen. Però un servidor, per principis, s'hi ha negat. A la muntanya també, NO VULL PAGAR!