Hem anat enfilant a pas viu i un cop al coll, hem començat a flanquejar el Bastiments per assolir el collet que porta al pic del Fresser. Tot i això, aquest s'anava tapant i destapant. Les previsions eren de pluja cap a la tarda, però semblava que la boira seria una constant.
Veient que aquesta anava anant i venint i sabent que per fer el pic de l'Infern cal fer una carena amb algun tram un xic dret, hem decidit fer el pic de Bastiments (2.881 m.).
Primer, perquè és un cim ben fresat i encara que ens enganxés la boira, aquest té un camí tan marcat que sembla una autopista.
Hem pujat al cim on hem esmorzat i hem gaudit de les vistes... Ara sí... Ara no...
I després d'esmorzar, hem decidit allargar un xic la volta, encara que la boira ens queia a sobre i hem anat cap al coll de la Geganta i d'allà al pic de la Dona (2.702 m.).
És una volta que ja havíem fet, però és una volta bonica i davant el dubte de si la boira ens taparia, hem acabat agafant el camí "segur".
Quan hem arribat al pic de la Dona la boira ja ens cobria i no ha estat fins al coll de Mantet, on aquesta s'ha obert un xic, per sota i hem pogut veure la baixada fins a Vallter.
En dies com aquest, una de les gràcies és que no et trobes massa gent, per no dir gairebé ningú.