Ahir vam anar amb el Robert a fer el pic de Pessons (2.862 m.).
Vam anar fins a Grau Roig. Aquest dia, veient les cues que hi havia, vam agafar el túnel del Pas de la Casa i de fet, un encert, perquè si bé val gairebé 8€, t'estalvies fer el port d'Envalira i més encertat aquest dia que nevava.
Vam aparcar al pàrquing de dalt, tot i que ens hagués anat millor el d'abaix i des d'allà vàrem anar a buscar el circuit marcat del Pessons.
De neu, un munt. Mig metre. Varem anar seguint traça fins al bar que hi ha al capdamunt de les pistes i des d'allà, la traça semblava que marxava al Montmalús, per això i com que teníem un track, en un punt ens vàrem desviar, directes a la fondalada.
Allà vàrem haver d'obrir traça, en diagonal cap a la canal dels Isards i a cercar una traça que es veia.
Va ser força cansat. La neu, amb els esquís posats, ens arribava a l'alçada dels genolls.
Un cop a la traça i passant ran de cims, vàrem fer fins a la canal. Aquí, al principi patíem, perquè el risc d'allaus era marcat, segons el butlletí era de 3 sobre 5, però no es veien cornises i de fet ja es veien purgues que ho havien deixat net.
Un cop a la canal vàrem anar pujant seguint uns esquiadors que ja eren al capdamunt, però quan vam veure que trempava, ens vam treure els esquís i ens calçàrem els grampons.
Vam pujar molt bé. Després assolir el cim fou fàcil.
Per baixar vàrem dubtar un mica, però al final vam trobar la ruta fins al coll de Ríbuls i des d'allà, vàrem fer un llarg flanqueig, per no perdre alçada, fins a la pala del coll de Montmalús. De nou obrint traça vàrem assolir el coll i des d'aquí, una gran baixada esquiant fins el cotxe. Primer amb neu pols i després a les pistes.
Fet i debatut, al final vàrem estar gairebé set hores voltant per Andorra, en indrets envoltats de muntanyes blanques, gairebé sempre sols i amb un dia clar i lluminós, però sempre amb l'amenaça de canvi de temps a sobre.
