Balma Blava i Petanta

Diumenge vàrem anar amb el Marc i la Gise cap a la Mola. 

Vàrem quedar a la Barata, a prop de Matadepera, al matí. Des d'allà vàrem prendre la pista que puja fins a Can Pèlacs. És una pista ample que va enfilant-se fins a la casa i des d'allà, vàrem agafar el corriol que s'enfila direcció a la Balma Blava. Tot i el nom, quan hi ets a tocar, veus que és més grisa que blava. És una gran balma on temps enrere s'hi escalava. És un bon refugi per quan plou. 

Després de mirar-la un xic, vàrem pujar cap al collet, direcció a l'agulla de Petanta. 

Mentre pujàvem, vàrem veure un corriol que s'enfilava a sota l'agulla de Petanta. Aquest s'enfilava per una canal estreta, amb arbres on agafar-se.

La vàrem seguir fins a quedar a sota l'agulla. Des d'allà hi havia bones vistes. Després vàrem desfer el camí i vàrem anar a les coves de Sescorts. A tocar d'aquestes hi ha una altra canal que s'enfila per sobre l'agulla de Petanta. Només cal cercar una alzina ben gran que marca l'inici del camí. 

Un cop allà, vàrem seguir el corriol que va fins a la carena del Pagès, ja molt més transitat. Des de la carena vàrem anar al trencall del Pi tort que ens va menar de nou a Can Pèlacs. 

És una volta ben bonica i amb grans miradors. 

Pic de Pedrons (2.715 m.)

Dissabte vàrem anar amb el Robert cap a Porta, a fer el Pic de Pedrons (2.715 m.)

Vàrem arribar allà cap a quarts de deu. Feia un dia força fred i estava un xic tapat, tot i això, quan vam començar a caminar, el dia es va anar aclarint i al cap de poc, el sol ja lluïa. 

Vàrem sortir des d'on hi ha el tancat pel bestiar. Hi havia uns quants cotxes i de fet, vàrem veure força gent que es preparava per pujar. 

Ens vam equipar i vam anar seguint la traça cap amunt. Hi ha uns 900 metres de desnivell. Puja de manera progressiva. 

La neu estava força bé. Una capa de neu pols, de la nevada de la nit anterior i a sota algun tros amb gel i d'altre potser més pelat. 

Vàrem anar pujant a bon ritme fins a peu de cresta. Allà vàrem trobar-nos a un noi, amb el seu gos, assegut. Un gos, per cert, ben empipador, bordant tota l'estona a mesura que ens acostàvem. No passa res, tranquils, deia... Però el coi de gos bordant-nos... No ajuda gaire a pujar tranquil. Ara bé, de fet, es veia que era un gos jove i estava nerviós. Al final, ens anà bordant, fins que a tocar d'ell, ens va ensumar i es va calmar. Però bé, no sé si ens cal haver de patir per si està nerviós, està enfadat o el que sigui...

Després, vàrem seguir la cresta sols, obrint traça fins al cim. 

He de dir que em va agradar obrir traça allà. Ser el primer que pujava del dia i anar obrint camí. 

Un cop al cim, vàrem menjar un xic i després vam desfer camí, creuant-nos ja amb tots els que pujaven.

La baixada va ser ben variada. El primer tram, el vent s'havia emportat un xic la neu i les pedres feien acte de presència. Vam rascar algun tros els esquís. Quin mal de panxa! Més endavant, quan ja hi havia més neu, una boira tancada ens va cobrir i es feia ben difícil trobar el camí. Vàrem anar baixant a poc a poc, tot seguint la traça que intuíem. Cap al final es va aclarir i la neu, ara millor, ens va permetre fer una baixada més divertida.

Tot i això, vàrem gaudir molt del dia, la neu i la companyia.