Puigpedrós (2.915 m.)

Dissabte vàrem anar a fer els pics Peric. Vàrem anar amb cotxe fins al llac de la Bollosa. Vàrem agafar el GR en direcció al coll de la Grava, per pujar els Perics per darrere, però estaven emboirats i un xic nevats. De fet, no els vàrem veure en pràcticament tot el recorregut i només quan el vent s'enduia la boira, vèiem un xic aquests. La borrufa feia que semblés que nevava. Al final, vàrem decidir fer mitja volta i vàrem destinar la tornada a cercar bolets. 

L'endemà, vam aprofitar per anar a fer un cim que havíem deixat de fer feia uns mesos, perquè estava emboirat. Aquest dia però, el sol lluïa i no hi havia gens de vent. Així doncs, vàrem anar a fer el Puigpedrós (2.915 m.) 

Vàrem sortir des del refugi de Malniu (2.130 m.) i enfilàrem cap al coll de Molleres. Des d'allà vàrem fer el pic de les Molleres del Puigpedrós (2.752 m.) i tot seguit, vàrem seguir fins al Puigpedrós. És una pujada força fàcil, enmig d'un sòl herbós, excepte el darrer tram que és pedregós. En tot el camí no vàrem trobar pràcticament a ningú, excepte al cim que vàrem coincidir amb algunes persones que també el feien.

A la baixada vàrem trobar-nos una parella que semblava que anava a baixar, per una canal, en direcció al Roc Colom, quan de fet, volien anar a Malniu. Anaven ben perduts i vam anar un tram plegats fins que els vam deixar a tocar de la ruta normal a Malniu. 

Per la nostra banda, un cop fet el cim, vàrem baixar agafant una canal marcada per fites direcció el castell dels Lladres. Tot i això, vàrem deixar el castell a mà esquerra i vàrem anar baixant directe l'estany de Malniu per un pedregar que hi havia ran de riu. 

Un cop a l'estany vàrem fer la volta que torna fins al refugi. Va ser un dia fantàstic de muntanya.

Des del Montcau (1.056 m.) a la Mola (1.104 m.)

Avui era d'aquells dies que podies fer una sortida clàssica, d'aquelles que normalment està a petar de gent, sabent que segurament no hi hauria massa gent. 

D'hora, cap a quarts de 9, he aparcat a Estenalles i he enfilat cap al Montcau (1.056 m.). Sí, d'acord, hi vaig força, però un cop ets allà, vagis on vagis, el cim del Montcau sempre és a prop i qui li diu que no a aquest cim tan bonic. És temptador. Per tant, hi he pujat, això sí, seguint gairebé sempre el traçat per a enzes, estaques odioses per a no pensar, fins al cim i baixar al coll d'Eres. 

Feia un matí fresc, estàvem a uns 7º, però poc a poc i amb l'ajut del sol, la temperatura ha anat pujant. Després he anat per la carena del Pagès i m'he aturat als Òbits. Unes vistes espectaculars. Es veia brillar la mar al fons. Tot seguit, he anat fins al Morral del Drac, on de nou m'he aturat.

Per acabar, he fet la darrera pujada fins a la Mola (1.104 m.)on ja he trobat gent, estudiants d'institut de Terrassa, que en la seva efervescència juvenil i fent honor al seu estatuts reivindicatiu, es comunicaven íntegrament en castellà, mentre els professors parlaven en aquella llengua que els sona però no usen. Li diuen català, la llengua que es veu farà desaparèixer el castellà. Quin futur que ens espera...

Rere el monestir, per buscar la tranquil·litat i acompanyat d'alguna parella de pardalets, he esmorzat i tot seguit, he desfet el camí fins a Estenalles. De nou, tot el recorregut era desèrtic, menys al Montcau, on altre cop, grups d'institut, trescaven mentre reien estridentment.