diumenge, 12 de maig del 2024

Pic de les Borregues (2.693 m)

Avui hem anat amb el Marc cap a Vallter. Ara bé, en comptes de pujar fins a dalt, hem deixat el cotxe al Pla de la Molina (1.500 m). És el primer revolt tancat que et trobes abans d'enfilar cap a les pistes, just al peu de la vall de la Coma de l'Orri. 
Des d'allà hem pres la pista que s'enfila cap a Ulldeter, però uns metres més endavant, l'hem deixat per prendre el trencall que ens porta cap al coll del Coma de l'Orri. 
El primer tram és un camí ample, amb un pot de fusta, però ràpidament aquest es va estrenyent, fins que cal creuar el riu Ter i es pren un corriol enmig del bosc que es va enfilant suaument. És un corriol que passa entre pins i que està encatifat per pinassa. 
Guanyant alçada es deixa el bosc enrere i s'obre la vall pelada on avui hi hem trobat força isards. Sobretot cries tafaneres que no es movien fins que ens acostàvem massa. 
Hem anat pujant fins al coll, on ja hem trobat la neu. Una neu transformada i humida que ens ha acompanyat ja a les cotes altes. 


Hem anat fent els cims del Coma de l'Orri i hem acabat al pic de les Borregues (2.693 m). El cel s'anava tapant un xic, bufava vent i aquest era ben fred. 
Després de fer el cim i menjar un xic, hem baixat directe, alguna pala neu avall, ja que estava molt bé, per desfer el camí fins el cotxe. 
És una sortida bonica, un xic dreta, de fet acaben sortint uns 1.200 metres de desnivell i no només això, un cop a dalt, la carena s'allarga i va fent puja i baixa per tal d'anar coronant els diferents cims. 
No hem trobat gairebé ningú, bé, una parella que baixava per por del canvi de temps. Ara bé, a part d'aquest, ningú més. Sí que un cop al coll, amb el Gra de Fajol a la dreta, el Bastiments davant i l'Infern a l'esquerra, a més dels Torreneules i resta de cims, hem vist gent en algun d'aquests cims, sobretot el Gra de Fajol. Es veia encara neu, tot i que amb clapes. 



Ha estat una sortida ben bonica, però l'encostipat que porto a sobre ha fet que algun tram se'm fes feixuc, però serrant les dents, he acabat de pujar. 

dimecres, 1 de maig del 2024

Castellsapera ( 939 m.)

 

Aquest matí he anat a fer el Castellsapera (939 m.). 

He deixat el cotxe a la Barata ( 619 m.). Allà he pres un corriol que surt ran de riera, travessant una tanca, paral·lel a la carretera, fins que uns metres més enllà la travessa. Tot seguit s'enfila un tram per després, planejar. És el camí ral. Un camí ample i fresat que discorre entre alzines i pins. 

Seguint aquest camí he arribat fins a la font de les Canterelles, una font a peu del torrent que porta el mateix nom. 

Tot seguit he reculat uns quants metres per prendre de nou el camí ral que s'enfila cap a Castellsapera. És un camí molt clar i bonic, que algun tram és molt tancat entre arbres però sempre net, fins arribar a la codoleda que es desvia al castell. Allà hi havia una fita desmuntada que marcava el trencall.


He anat enfilant fins a l'alçada de l'agulla i tot seguit l'he voltat per trobar la canal arbrada que puja fins a dalt. En un tram hi ha una corda fixe, tot i que de fet, tampoc caldria.  

He pujat fins al cim on es veuen unes vistes esplèndides dels voltants. D'una banda Montserrat i el Paller de tot l'any i de l'altre la Mola i el Montcau.  

Després de gaudir d'aquestes he baixat per un torrent a l'altre vessant que m'ha portat de nou al camí principal que mena de nou a la Barata.