La cosa nostra catalana

L'altre dia van aparèixer a Calders pintades acusant CiU de lladres. L'endemà mateix, gairebé, la brigada s'ocupava de netejar-les totes. Fossin on fossin. A raig d'aigua. No sé si aquestes es referien als convergents de Calders o bé als de primera línia, no ho sé pas. Com deia aquell entranyable robot curtcircuitat em manquen dades, més dades. Però ni ho nego ni ho afirmo. El temps posa a tothom al seu lloc.
Ara bé, avui, navegant per Internet, un dels pocs llocs on puc navegar, encara no sóc patró, he trobat aquesta compareixença al parlament de l'Uriel Bertran i tot i acceptar que de vegades es mouen per fer soroll i posen més pa que formatge, deixa anar unes acusacions prou greus com perquè no es passin per alt.
Si els cadells del Pujol no en diuen res, des de denunciar-lo a demanar-li una rectificació pública, deixaran clar amb qui ens juguem els quartos. No n'hi ha prou amb sacsejar el cap somrient com si la cosa no anés amb ells. I de moment, sembla que no demanaran res.
Tindrà raó el diputat independentista? Que Ra ens agafi confessats!
Aquí us deixo el vídeo, tot i que cap al final entra en un bucle infinit, l'inici és demolidor. No us el perdeu.