Cova Cendrera, del Bolet i El Bolet

 Sortint de Mura, anant cap a la Blanquera i després fins a les coves de Mura, l'altre dia vàrem fer una sortida per descobrir nous indrets. Vàrem mirar sobre el mapa unes coves i les vàrem anar a buscar.

Després de les coves de Mura vàrem acabar de pujar fins al collet del Reixac i des d'allà vàrem prendre una pista poc neta, herbosa, que ens portà cap a la cova Cendrera. No hi ha un camí evident i cal emboscar-se un xic, cercant el camí més fàcil per accedir-hi. 

Des d'allà, vàrem seguir ran de paret fins a la cova del Bolet. Aquesta és una grata sorpresa, ja que sense previ avís, a la paret s'obre una escletxa força gran. És una cova allargada i estreta. 

Després, seguint el que ja semblava un corriol, vàrem arribar a la Roca del Bolet. Una agulla no massa alta amb forma de bolet. 

Després vàrem desfer el camí fins a la pista i des d'allà vàrem anar fins a la Creu, per arribar a Mura poc després. 

Circular als Emprius

 

Aquest cap de setmana vàrem anar amb la Gise a fer una circular als Emprius.

Vàrem aparcar al costat de la carretera, passat Sant Llehir, al trencall dels Emprius, però en comptes d'agafar el corriol que puja direcció al collet del Llor, vàrem baixar cap a la casa de la Vall. És un sender que un cop el trobes, és fàcil d'agafar, però cal voltar un xic per trobar-lo. 

Des de la casa de la Vall, a on hi ha una bassa i la font de la Vall, vàrem prendre la pista que va cap al coll de Creu Gener. Aquí surt un corriol, no massa ben fresat, que pujant pel serrat de les Garses, va fins a l'Ocell de Pedra o Trona del Gegant. És una agulla foradada des d'on es veu bé el Montcau i la Falconera. Té molt bona vista ja que s'alça per sobre dels arbres del voltant. 

Deixant l'agulla i anant cap als Emprius, el camí està ben fresat i hi ha algun tram un xic aeri, però molt fàcil. Des d'aquí anem guanyant alçada fins als capdamunt dels Emprius. Quan arribem a dalt, veiem el Queixal Corcat de ple, una agulla preciosa que destaca sortint de la carena. Al fons, veiem Rocamur i més enllà la línia del mar, esquitxada per algun vaixell. 

Fet els Emprius, baixem cap al coll del Llor i prenem el corriol que es portarà a la carretera, a tocar d'on tenim el cotxe. 

És una circular molt bonica, amb algunes aturades ben precioses i amb vistes, però força perdedora ja que hi ha trams que el camí es perd.