Quan governes és important mostrar un criteri clar. Però criteri entès com a directrius per a prendre decisions, perquè sinó, si el criteri no està clar i no és de domini públic, aleshores pot passar o si més no pot semblar, que s'és aleatori i no hi ha res pitjor per a un equip de govern o un governant que donar la sensació que pren les decisions a la lleugera. Hom podria creure que actua per improvisació o bé per motius personals i això és nefast. Nefast i perillós.
A nivell d'Estat, nació o bé de grans ciutats, cal estar molt pendent de tot plegat per adonar-se'n, tot i que fàcilment pot passar desapercebut si no s'està molt al cas i es segueixen les informacions a diari i d'això se n'aprofiten.
A nivell de petits municipis tot s'acaba sabent, malgrat sembli un tòpic i per tant cal ser molt més curós i vetllar-ho molt. Qualsevol decisió presa en un sentit o altre, en l'adjudicació d'una feina, la distribució d'unes subvencions o bé la revisió d'un projecte ( PUOSC, POUM... ) per exemple, aquesta pot prendre's, potser sense motiu, potser per desinformació, com una represàlia o bé una compensació per una conducta o un comentari fet i això només fa que debilitar la credibilitat dels governants i crear recel i rebuig.
L'única solució per tallar de soca-rel els possibles recels és la transparència de la mà de la informació. No s'ha d'esperar que la gent demani explicacions, cal avançar-se i cada actuació de govern, cal explicar-la i exposar-la. Avançar-se als dubtes.
A Calders, per exemple, a dia d'avui no hi ha cap mitjà oficial d'informació, amb l'actuació de govern, actualitzat. Bé, hi ha la pàgina web, però aquesta esdevé sovint críptica i confusa a més d'obsoleta. Possiblement la llei de protecció de dades obliga a maquillar certes informacions, però també possiblement s'arriba a extrems absurds estil, la part contractant de la part contractada, del contracte contractat... i tomba que gira i gira que tomba. D'altres informacions, estil subvencions o noves destinacions arriben a saber-se, si és que se saben mai, més tard. I així qui dia passa, any empeny i si bé ho he publicat perquè la llei m'hi obliga, ho faig de manera poc entenedora i tard, i aleshores, ràdio macuto, sempre alerta, s'activa i és clar, qualsevol ràdio està sotmesa al criteri del locutor i per tant, sense font on contrastar la informació t'acabes creient l'únic que sents per incompareixença de l'oponent i la veritat, no és gaire afalagador, ni tranquil·litzador, perquè la presumpció d'innocència és obligada, però tampoc és un xec en blanc. No senyor.
Avui, acabo de llegir aquest escrit de "Cal tenir criteri", no coneixia abans aquest blog.
ResponEliminaI un cop l'he llegit tot, veig que acabes de fer un autèntic autoretrat de quan tu i els teus governàveu a nivell municipal.
O sigui, APLICA'T EL "CUENTU"